1. |
||||
|
Avui seré jo el que marqui les lleis,
com ho fan els que no tenen cap prejudici
ni saben ni volen sotmetre's a la marxa
que ens porta frenètics als miradors de no veure res.
Núvols immensos s'acosten en massa
i m'ataquen amb armes que no sé com vèncer,
sento que hi ha alguna cosa dins meu que es rebel•la
i em fa volar com un falcó.
Ara puc veure els cims i les valls
del pensament, llances de vidre que es mouen
amunt i avall, més avall que amunt.
Amb elles m'enfrontaré i en sortiré, si Déu vol, viu.
Però trobo que és difícil haver-me de fer
el meu propi pla, estic tan sol...
Mireu-me, ara ja comprenc el vostre truc,
núvols i llances i jo som aquí perquè sí.
Els dies s'emporten els presents a un passat
que s'esmuny com el sabó a les mans.
Hores que fugen, el sol se te'n va...
Sento que véns i no hi sóc,
crides però ja és massa tard.
Mira't i digues a on has arribat,
tot és incompatibilitat.
Saps que a la fi tot es queda en la carn...
Sento que no hi ha res més,
crido però ja és massa tard.
Si mires enfora la nit ja ha arribat,
veurem els fantasmes passar...
Vindran amb espelmes de marbre daurat,
és la processó dels absents.
“som els morts pel teu cor”
I els seus plors sinistres et glacen els ulls.
El terra es transforma en un mar sense horitzó.
M’estranyo quan penses que tot pot ser cert,
que això que veiem és real,
com ho són els meus braços, com ho és el teu cos,
el més gran tresor menyspreat.
“sóc el mort pel teu cor”
I els meus plors sinistres no hi poden fer res.
El terra es transforma en un mar sense horitzó.
Els meus plors sinistres no hi poden fer res.
El terra es transforma en un mar d’atzar.
|
||||
2. |
Avui Pollastre
07:39
|
|||
|
Quatre-cents cinquanta grams de carn son perseguits
per absurdes obsessions d’esdevenir més gran.
Pobre bèstia amb plomes, no sap pas el que li espera,
l’home amb barret ja s’imagina bullint l’olla.
Dos instints molt bàsics semblen estar contrariats.
La justificació del guanyador no es pot trobar
amb senzilles reflexions que qualsevol podria fer,
malgrat semblin ser valors de la nostra existència.
Tot es veu confós i també un pèl estrany.
Observo davant meu una imatge sideral.
Es tracta d’aquell home perseguit per l’animal.
Fatal destí tot depenent de qui l’hagi escrit.
Incontrolables persecucions
alimenten l’origen de tot.
Avui pollastre o demà bistec.
No importa si no saps qui ets.
No saps qui ets…
Trenta tristes vides van corrent per tot el barri
anul•lant tot el que pugui ser-los contrari.
Lamentables raonaments els fan seguir a la fila,
només per poder dir avui que ja tenim pollastre.
Tot es veu confós i també un pèl estrany.
Observo davant meu una imatge sideral.
Es tracta d’aquell home perseguit per l’animal.
Fatal destí tot depenent de qui l’hagi escrit.
Incontrolables persecucions
alimenten l’origen de tot.
Avui pollastre o demà bistec.
No importa si no saps qui ets.
No saps qui ets…
|
||||
3. |
Oficis per una Llebre
13:11
|
|||
|
En un entorn propici, lluny del clàssic mal ambient,
brollen amb facilitat els desitjos oblidats.
Són com gotes d'aigua en un sòl ressec i dur,
com els primers flocs de neu abans no comencen a quallar.
I el vent et bufa a la cara, però ja no hi ha res
que pugui aturar aquesta travessa, aquesta marató
que ja coneixes massa i que un cop més fas amb roba de carrer.
Abandonem les mesures de protecció que sols funcionen quan
no hi ha amenaça. Què n'és de fàcil ser valent quan tot va bé,
et creus tan savi que pots volar.
Però la sortida és eterna i no hi ha indicacions ni rastres
per seguir la marxa. Com he de seguir si han matat la llebre?
No tinc cames, em quedo fora de nou.
I, amb fam d’estels, fas collita grossa de pedres.
Es deixen agafar, senzilles, univers de pols terrenal.
Nous deliris van aflorant, vells auspicis tornen a fer-nos somiar.
Et pots trobar que vius en mons que no existeixen més que al teu cap.
I, amb massa focus d’incertesa, poses ulls allà on saps que tot són somnis.
Nous deliris van aflorant, vells auspicis tornen a fer-nos lluitar.
No cal fer massa cas al seny, es pot caminar poc a poc i amb calma,
I així, potser amb menys rebombori, trobarem sortida a aquest laberint.
Queda’t mentre et calgui repòs, entra un raig de llum pel terrat.
Nous deliris van aflorant, vells auspicis tornen a fer-nos somiar,
lluitar, somiar, lluitar…
|
||||
4. |
Girasol
02:05
|
|||
|
Sóc un girasol, vaig sempre rere la llum.
I d’un temps ençà ja no puc obrir els ulls.
Les ombres es confonen i sempre es queden curtes.
Són estranys els vicis del record, et deixen sempre sol.
He volgut marxar i encara no sé per què.
Ha de ser així, no m’ho pots impedir.
Les males herbes creixen sense cultivar-les.
M’envoltaran, em menjaran, ja mai més no seré.
|
||||
5. |
||||
|
Cap endins, un altre cop.
Sembla que m’agradi veure’m al racó de les circumstàncies.
Em posaré una injecció que em faci ben content,
que em deixi protegit del vell flux de mancances.
Amb una mà podré veure meravelles,
portaré girafes a Sibèria.
I després, en un impuls,
em desfaré de cada resta de l’empelt que sembli sospitosa.
Tan a prop i tan lluny...
Gira la roda, ja hi veig una mica més clar.
Malastruc, ja em tens aquí.
Faci com ho faci torno a despertar amb un clau al front.
I m’he vist de cop aquí
cercant les ales en un cel desangelat i massa fosc pel meu gust.
Somiava que em trobaria en els teus braços,
tot jugant a ser l’amant perfecte.
I després, com si res,
dono mitja volta i torna a començar l’edat de la sequera.
Tan a prop i tan lluny...
Gira la roda, visc presoner de la nit.
|
||||
Herba d'Hamelí Barcelona, Spain
Herba d’Hamelí és un grup de rock progressiu nascut el 2001 a la cuitat de Barcelona. La seva música ens pot recordar a la
genuïna sonoritat dels 70’s, època d’esplendor del rock on no existien les restriccions comercials d’avui en dia.
Grups com Camel, King Crimon, Yes o el moviment del Rock Laietà són les principals influències.
... more
If you like Herba d'Hamelí, you may also like:
The Clockwork Universe
by Thieves' Kitchen
supported by 5 fans who also own “Girafes a Sibèria”
Complex jazz-rock offering adventurous songwriting and some expert experimentation. My favourite track is the epic 'The Scientist's Wife' – a 20 minute fusion of numerous instruments that is a journey of many wonders.
go to album
Execute and Breathe
by Elephants of Scotland
supported by 4 fans who also own “Girafes a Sibèria”
This US-American band, which owes its contradictory name to a photomontage created by George Logan, is usually compared to "Rush"... well, no, I don't agree... While there are undoubtedly some typical "Rush" chords and sounds, I think the music has much more in common with 80's neo-prog bands like IQ. And just like the latter, those imaginary Scottish elephants don't lose much time with silly riffs and interludes, but get straight to the point in their songs, with much attention to detail.
go to album
You Have a Chance
by Camelias Garden
supported by 4 fans who also own “Girafes a Sibèria”
I just kept expecting to hear Peter Gabriel's voice. What an absolutely delightful album - a perfect piece of 70s progressive rock in a light Genesis style.
go to album
featured on Bandcamp Radio Oct 27, 2023
go to album
featured on Bandcamp Radio Oct 27, 2023
go to album
featured on Bandcamp Radio Oct 27, 2023
go to album
supported by 4 fans who also own “Girafes a Sibèria”
Great album for lovers of prog rock!
go to album
